I si la mare de Gandhi tingués rao?

Més enllà dels tòpics i de les visions apocalíptiques de l'època present, l'autor descriu la pluralitat (cultural, ètnica, lingüística, religiosa i social) com un camp de possibilitats inèdites en el futur. Amb tot, però, no amaga les dificultats que suposa la coexistència d'identitats diferents i cerca uns criteris mínims per a una sòlida convivència.
En aquest llibre es reflexiona sobre les condicions de la convivència en l'espai públic (el Gran Trencaclosques) i, de la mateixa manera que es critiquen determinades actituds tancades, com ara la intolerància, la xenofòbia o el classisme, es proposen formes d'interacció relacionades amb la convivència i l'hospitalitat. La pau no suposa la negació de les diferències, sinó la seva interrelació harmònica.

Alguns fragments de l'obra seleccionats per l'autor...

Fragment 1. Capítol vuitè, pàg. 276
Una de les aportacions filosòfiques més fructíferes que s'ha fet des d'Europa per a la comprensió del diàleg entre col·lectius, disciplines i cultures diferents ha estat la filosofia de Levinas, que ha tingut una gran acollida en altres cultures, sobretot en el continent sud-americà. Encara que es tracta d'un filòsof eminentment occidental, Levinas pretén "deconstruir" ( dit en altres paraules: "desfer" ) la tradició europea des del punt de vista de l'altre, que en aquest cas és el jueu dins d'una tradició predominantment grega.

Fragment 2. Postfaci.

Hi ha una íntima relació entre la qüestió de la pau i la de la identitat. La pau no es pot definir d'una manera negativa, com l'absència de guerra o de conflicte, sinó que es refereix a un estat d'harmonia i d'equilibri en el si d'una determinada comunitat. L'absència de guerra és la condició bàsica per a poder parlar de pau, però la pau és molt més que l'absència de guerra. D'altra banda, la pau no tan sols es refereix a la relació amb els altres, sinó també a la relació amb un mateix i a la relació entre l'home i el medi natural. La pau, en sentit propi, comença per un mateix, és a dir, amb l'acceptació de les pròpies virtuts i limitacions, però no hi ha pau en sentit global si no hi ha harmonia en el si de la comunitat humana i en la relació entre l'ésser humà i la natura.

Primer capítol

En els darrers deu anys, el debat intel·lectual s'ha centrat, especialment, en la categoria de la diferència i, en certa manera, s'ha perdut de vista la noció d'identitat.1 De fet, les nostres societats occidentals han deixat de ser espais homogenis i monolítics per a convertir-se en magmes plurals, en espais de la d