Maragall pertany a una generació que, per formació i per vocació, mira el present buscant-hi, en tot moment, una idea, un concepte, una veritat per poder-les afirmar. Enfront de la realitat que li ha tocat de viure, davant el món globalitzat, davant els reptes que Catalunya i Espanya tenen plantejats, davant les veus volgudes o amigues d’altres que lluitaren per la llibertat i per la pau en el nostre país, Maragall reflexiona, argumenta o proposa. Maragall afirma.
La seva mirada plural, que va des d’un record íntim fins a la reflexió sobre la darrera, incomprensible i absurda guerra que el nostre món acaba de viure, es mostra sempre disposada a acceptar altres mirades. A contrastar el seu amb els altres punts de vista. A discutir per tornar, al capdavall, a afirmar la seva esperança en el present.
Maragall es mostra, en aquestes pàgines, convençut que Catalunya té, davant seu, un futur carregat de promeses i ha de tornar a creure en si mateixa.
