"Hi ha alguns sectors que acusen sovint Unió Democràtica i els seus dirigents d’exercir l’ambigüitat com a màxima política. Seria el partit, ras i curt, de l’anticompromís. Recomano al lector que es llegeixi amb atenció els articles del seu màxim dirigent. Hi ha poca ambigüitat –la justa que exigeix el sentit comú–, hi ha matisos, sí, però també hi ha convenciments, estratègia i il·lusió.
Duran i Lleida amaga poques vegades el cap sota l’ala del conformisme i el possibilisme. […] Practica la seva opció, que és l’opció d’Unió Democràtica. Però ho fa amb una honestedat personal a prova de catecismes. La realitat és canviant, i en aquestes dues darreres dècades, potser excessivament. El president del comitè de govern d’Unió Democràtica l’aborda sense complexos, l’analitza, la comenta i, una mica més enllà. No es resisteix a voler corregir-la quan la troba injusta."
Fragment del Pròleg del llibre La política a diari.
