CONTRA CATALUNYA. UNA CRÒNICA
Arcadi Espada. Traducció del castellà per Jaume Boix Angelats
Pàgines: 237
Mides: 15 x 23 cm
FLOR DEL VIENTO EDICIONES Col·lecció De Llevant a Ponent
En un temps en què els nacionalismes -aquests fonamentalismes de la paraula pàtria- proliferen entre guerres, terrorismes i política d'horitzó mesquí, el retorn als antídots universalistes sembla convincent, si més no quan es tracta d'escoltar el nou so del mil·leni que ja arriba. A Catalunya hi ha hagut, i hi ha, algunes veus discrepants amb aquesta política de miopies cap a l'universal en una època en què fins i tot el concepte de planetari se'ns està quedant petit. Ha plogut força des que es va inventar el terme cultureta per designar un succedani influït per forces tel·lúriques. Una cosa similar pot passar amb la política i amb altres qüestions quotidianes, i és això, precisament, el que Arcadi Espada ens diu a Contra Catalunya. Amb una prosa incisiva, pertorbadora, de vegades sarcàstica però sempre reconfortant i de bona factura, agafa diversos temes catalans per forçar-ne una obertura d'horitzons.
Així passa, per exemple, amb la transició política, la decadència de les velles glòries, el pujolisme com a sistema, l'anàlisi d'alguns gestos dels líders catalans, la destrucció del paisatge, la política museística, la vigència de la prosa de Pla, el folklore clientelista, la cultureta de la televisió catalana o el somni del cronista periodista que ell és. Temes, entre altres, que s'aborden en aquestes pàgines amb l'encant del text mordent i la gramàtica que ensenya que al bon entenedor potser no li calen poques paraules, sinó les paraules precises.
Premi "Ciutat de Barcelona" 1997
