Qué és el que fa que la gent estime o mora per les nacions al mateix temps que odie i mate en nom seu? S'ha escrit molt sobre els moviments nacionalistes des de la perspectiva política, pero el sentiment personal i cultural de pertinenca a la nació no ha rebut l'atenció necessària. En aquest treball, elogiosament i repetidament citat, Benedict Anderson estudia la creació i la difusió de les «comunitats imaginades» que conformen la nacionalitat.
Anderson explora els processos de creació d'aquestes comunitats: la territorialització de les fes religioses, el declivi de l'antiga reialesa, la interacció entre el capitalisme i la impremta, el desenvolupament de les llengües vernacles d'Estat i les concepcions canviants del temps. Ens mostra com va nàixer un nacionalisme originari a Amèrica, que va ser adaptat pels moviments populars europeus, pels poders imperials i pels grups de resistència antiimperialista a Àsia i Àfrica.
El resultat ha estat que la comunitat nacional ha suplantat les formes primitives de comunitats més àmplies fonamentades en la reialesa, els drets dinàstics o la religió. Així doncs, el nacionalisme jugaria un paper similar al de la religió en les institucions racionalistes de la democracia i la burocràcia i les legitimaria.
Aquesta edició revisada ha estat ampliada amb dos capítols nous. En el primer Anderson reflexiona sobre el complex paper de l'Estat colonialista en el desenvolupament dels nacionalismes al Tercer Món, i en el segon analitza els processos pels quals les nacions d'arreu del planeta s'han confeccionat un passat antic.
