A la Barcelona de la postguerra, quan les possibilitats de diversió eren molt escasses, els centres on es feia teatre d'aficionats abundaven a tots els barris i constituïen, a més, llocs ideals per entretenir les hores d'oci i per conèixer gent i fer amics. Durant els anys d'infància i de joventut, Maria Josep Conde va freqüentar assíduament amb la seva família un d'aquests centres, el Club María Guerrero, primer com a espectadora i, més tard, com a integrant del quadre escènic, i això li va permetre conèixer molt de prop la seva naturalesa i el seu funcionament. Aquest llibre ens parla sobretot de la importància i el significat del teatre d'aficionats en el context social de la Barcelona de les dècades centrals del segle xx.