{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 El barraquisme barcelon\'ed, tot i tenir les arrels a finals del segle XIX, va ser un fenomen caracter\'edstic del per\'edode compr\'e8s entre els anys deu i els anys vuitanta del segle XX, una etapa marcada per dues dictadures. En una ciutat que creixia acceleradament, la manca d\'b4una pol\'edtica de construcci\'f3 massiva d\'b4habitatge popular va fer que les modalitats d\'b4infrahabitatge t\'edpiques des de la industrialitzaci\'f3 -la divisi\'f3 dels pisos, el relloguer i les pensions- esdevinguessin insuficients. Amb el seu esfor\'e7, els barraquistes van crear un estoc d\'b4habitatge a precari que es revel\'e0 imprescindible fins que, en la d\'e8cada dels seixanta, la metr\'f2poli va comen\'e7ar a entrar en una altra fase amb la construcci\'f3 dels pol\'edgons de la perif\'e8ria.
\par }
