El Tibet és un territori de dimensions extraordinàries, on s'acumulen les reserves d'aigua més importants del continent asiàtic, així com d'altres recursos naturals estratègics. La cultura tibetana s'estén per una quarta part de l'actual República Popular de la Xina, manté una rellevant presència en cinc estats més d'Àsia (Bhutan, Índia, Nepal, Pakistan i Birmània) i la seva profunda empremta arriba fins a d'altres pobles i nacions pròximes, com ara els mongols. Les arrels de la identitat tibetana les trobem en les anomenades deu ciències majors i menors. La llengua, la literatura, el budisme, el bon i la medicina tradicional representen el cor d'un ampli ventall de coneixements dipositats des de temps immemorials al sostre del món. Amb la seva escriptura, el tibetà ha desplegat al llarg dels segles una rica literatura que inclou l'èpica més llarga de la humanitat. El budisme des de l'Índia o l'enigmàtica religió autòctona del bon han aportat els fonaments de la manera de pensar dels tibetans, la riquesa dels quals es mesura més per l'èxit espiritual que no pas pel material. El cos també és necessari, i d'aquesta tradició espiritual sorgeix una complexa ciència mèdica tradicional plenament vigent. (...)