A mitjan segle xix, es va iniciar l'expansió geogràfica de la sardana, fins aquell moment circumscrita a un reduït espai de les comarques gironines. En aquest procés, que la va dur a gairebé tot el Principat, va evolucionar i, al seu voltant, es va generar tot un conjunt d'activitats, una literatura, nombroses entitats i un extraordinari desenvolupament musical. La coincidència d'aquesta popularització amb moviments socials i polítics com la Renaixença o el catalanisme, va propiciar que dominés una interpretació del fenomen en el sentit que la sardana havia estat una de les eines utilitzades per imposar determinats conceptes de país, adjudicant-li un caràcter eminentment nacionalista i conservador, imatge que ha hagut de carregar fins a l'actualitat. En realitat, la sardana, més permeable i flexible que altres danses com el contrapàs o la sardana curta, començaria a escampar-se gràcies a les migracions de gironins a determinades zones, a la millora de les comunicacions i, en definitiva, a una mena de globalització que propiciaria una major circulació d'idees, persones, modes, etc.
Aquest estudi, a més, ens permet constatar el cas singular de la ciutat de Tarragona, on la sardana va arribar molt abans que al seu entorn immediat, l'any 1876; és a dir, quan encara faltava molt per a la identificació catalanista. Després, amb l'esclat sardanista dels primers anys del segle xx, a Tarragona també es va viure una notable revitalització sardanista. Un fenomen que no va estar exempt de conflictes, des de les inofensives polèmiques amb els que pensaven que la sardana arraconaria tradicions considerades més autòctones, fins a les reaccions més airades dels lerrouxistes, dedicats a estomacar balladors a la Rambla Nova.
