Tots som diferents però, alhora, estem units per connexions profundes. En conèixer i crear contigüitats i distàncies, proximitats i mestissatges, s'exerceix aquell art de la convivència que és fruit del realisme polític i de l'esperança. És el realisme davant un món plural. És el desig que no es repeteixi la bogeria de la dispersió en el conflicte. És la realització d'una civilització formada per multitud de civilitzacions, per multitud d'universos culturals, religiosos i polítics, sense rebaixes ni por a les identitats. La civilització de la convivència és extremament necessària. Prendre'n consciència és l'inici d'una cultura compartida.
