Actualment en alguns àmbits de les nostres vides com a ciutadans s'ha instal·lat una percepció infortunada i poc pràctica sobre l'estat de la "salut" del civisme. Aquesta impressió parteix de la idea que hi ha ressorts en la dinàmica social, política, econòmica i cultural que no acaben de rutllar.
Consegüentment, la fallida d'una d'aquestes dimensions ens duu a la insolvència de la nostra capacitat professional i a la disminució en la creença en l'esdevenidor de la col·lectivitat, rebaixant la consciència de ciutadania, que és la base del civisme tal com l'entenem avui. En aquesta tessitura, tots els àmbits en surten ressentits i de retruc afecten els que havien ocasionat la crisi, tancant un cercle. Alguns argumenten que es tracta d'un "cercle viciós", i ho fan amb més afany de lamentar-se d'uns greuges que de participar activament en l'avenç del civisme com a element de redreçament davant dels reptes del present.
