Aquest llibre contraposa una història del progrés en benestar material a una història curulla de noves dificultats i de nous reptes per a la sensibilitat humana. L'autor incideix en els dos aspectes fonamentals d'aquesta sensibilitat: d'una banda, la relació amb tot allò que tenim a la vora -o «cordialitat»- i, de l'altra, els ideals que pretenen abastar-ho tot, és a dir els ideals col·lectius, mitjançant l'anàlisi de l'estructura que, històricament, han anat adoptant: mites, ideologies i postmodernitat.
Així doncs, s'aprecia com actualment les ideologies no només han decaigut sinó que tot sembla indicar que ja no tornaran a revifar. Per tant, cal plantejar-se com s'estructuraran d'ara en endavant els ideals col·lectius, atès que les ideologies que els sustentaven ja no tornaran a tenir preeminença en les estructures socials del futur.
En definitiva, hem de recuperar la idea que l'ésser humà pot ser somniador i generós com a factor imprescindible perquè la nostra societat no acabi atomitzant-se. Només així serem capaços d'instaurar un clima d'afecte cap a la sensibilitat humana, de preservar la cordialitat envers tot allò que ens és proper, i de millorar la nostra autopercepció com a persones.
Cordialitat i ideals col·lectius és un estudi decididament fascinant i atractiu que no només ens proposa un recorregut intel·lectual i emocional pels canvis viscuts per la sensibilitat humana al llarg la història, sinó també -i sobretot- ens aboca a un exercici de reflexió profunda i de replantejament radical de les estructures socials i mentals actuals des de la nostra més pregona humanitat com a individus.
