En aquest nou llibre, la mirada de Miquel Pont s'ha fixat en la lenta desaparició de vells oficis vinculats a l'agre de la terra. Sempre dibuixats amb la gràcia d'un estil net i vitalista, per les seves pàgines s'hi passeja una processó de basters i xolladors, cistellers i mondongueres, llauners i filadors, ferrers i embaladors, que fan costat a la descripció tradicional de feines casolanes com la matança del porc o l'aventura d'haver de fer el pa d'amagat en temps de l'estraperlo. Són els senyals d'una manera de viure que potser ja no existeix, però Miquel Pont té l'encert de fer-la reviure en les pàgines d'aquest llibre.
Alguns fragments de l'obra seleccionats per
l'autor...
Fragment 1
Febrer
Els dies es comencen a allargar, tot i que encara fa molt fred; comencen els dies de bonança, tot i que no poden ser gaire llargs perquè els arbres avancen la floració i segur que el fred, poc o molt, tornarà. Es considera que en aquesta època es quan surten les llocades de les gallines més ponedores. Arriba el moment d'espogar els arbres i podar els ceps. També és el temps del carnestoltes, de festa i disbauxa abans dels dies de recolliment de la quaresma.
Fragment 2
Octubre
La feina clau de l'octubre, un cop acabades la verema i l'elaboració del vi, és acabar de sembrar. Sembla que, segons expliquen els padrins, els tradicionals balls de bastons de molts pobles de Catalunya, en què els balladors piquen a terra amb els bastons, no són res més que un record de les cerimònies primitives del començament de la sembra quan colgaven les llavors mitjançant uns pals.
