Els vuit assaigs de què consta aquest volum de Lluís Duch, La substància de l’efímer, aborden algunes qüestions que l’autor ja ha estudiat en uns altres contextos i a partir de premisses diferents.
En tots ells, a partir d’uns temes fonamentals (símbol, salut, mal, religió, valors, fonamentalisme, "nova era", traducció, lectura), es reflexiona sobre la situació de la nostra societat al començament del tercer mil·lenni. Especialment en el treball central d’aquest llibre ("Símbol, salut, mal"), inèdit i bastant ampli, Duch exposa algunes claus de singular importància per comprendre el moment que ens toca de viure.
Els tres elements del títol d’aquest estudi, amb les seves múltiples i conflictives relacions entre si, serveixen per a dissenyar la fesomia de la societat actual, amb els processos de psicologització que la caracteritzen i amb els trets més significatius de les "estratègies del mal" a què han de fer front l’home i la dona dels nostres dies. La substancia de l’efímer constitueix un complement imprescindible de l’Antropologia de la vida quotidiana, que es troba en curs de publicació.
