Pierre Vilar, que és un dels principals historiadors de l'Europa contemporània, deia que no tot és intel·lectual en la noció de cultura. I posava de relleu que si un Estat no pot suprimir un problema nacional negant-lo, és perquè existeixen cultures profundes, en el sentit sociològic, i cultures conscients, en el sentit d'opció intel·lectual.
La cultura catalana és, precisament, una d'aquestes cultures profundes. Una cultura amb gruix propi. Una de les cultures constitutives d'Europa. I és igualment una cultura conscient, conseqüència d'una tria no sempre fàcil per part de moltes generacions que mai no s'han resignat a tenir una cultura imitativa. Tota cultura és un univers de sentit, una visió i una interpretació de la realitat.
