Des de fa més de trenta anys, a Occident es parla amb insistència creixent d’un canvi d’època, de profundes transformacions en les relacions socials, culturals, polítiques i econòmiques. Conceptes com postfordisme, societat postindustrial, societat xarxa o postmodernitat han transcendit les fronteres del discurs purament acadèmic per incorporar-se al llenguatge quotidià del món dels negocis, de la cultura, de la política i dels mitjans de comunicació. Tot i les diferències d’èmfasi entre aquests marcs explicatius, hi ha un aspecte que cap d'aquests no s’atreveix a ignorar: la globalització. En boca de tothom, la globalització ha adquirit vida pròpia i s’ha convertit, així, en paradigma del discurs del nou ordre.
Paradoxalment, durant les darreres dècades s’han vist una sèrie de processos que han fet emergir nous espais socials i han reivindicat els antics, una fragmentació que sembla contradir la creació d’un únic espai mundial. Termes com lloc i territori –a diverses escales espacials, des de la supraestatal fins a la municipal– estan adquirint més importància en el procés de la globalització.
En el cas de les comunitats nacionals vinculades a un territori concret, com ara Catalunya, la naturalesa d’aquesta relació entre la globalització i localització és cada cop més important. El marc de referència per a Catalunya ja no és exclusivament l’Estat espanyol, sinó la Unió Europea i els mercats globals. La manera d’afrontar el nou escenari dependrà, precisament, de com s’entengui i es plantegi la relació entre globalització i localització.
Els editors d’aquest volum, Francesc Morata i John Etherington, professors de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona, han aplegat algunes de les contribucions més destacades de la darrera dècada perquè el lector pugui aprofundir l’anàlisi d’aquests processos i així comprendre millor el context que condicionarà cada cop més la vida col·lectiva i individual del país.
