D’ençà de l’acabament de la Segona Guerra mundial, els Estats Units d’Amèrica són contemplats per la resta del món, i particularment dels països europeus, amb una barreja de recel, enveja i menyspreu. Sobretot en la mesura que, tot al llarg del segle XX, s’han anat convertint, primer, en una gran potència i, des de l’esfondrament del bloc comunista, en l’única superpotència del planeta, amb un poder econòmic, militar i cultural sense precedents. En els darrers anys, aquesta animadversió col·lectiva, i fins una certa demonització, ha augmentat de manera espectacular. Algunes reaccions als atemptats de l’11 de setembre de 2001 ho han posat en relleu.
Quina part d’aquest antiamericanisme està basat en un coneixement de la realitat i en una anàlisi rigorosa dels fets? Quina part s’explica per la supervivència d’ideologies fòssils i per un ressentiment irracional? Jean-François Revel, que és poc amic dels tòpics i de la "correcció política", analitza l’antiamericanisme a la llum de les transformacions que han tingut lloc durant els darrers trenta anys. Com són vistos els Estats Units pels altres i com són realment? Mesurar i explicar la distància entre aquesta visió i la realitat és l’objectiu del llibre que teniu a les mans.
