En la dècada dels vuitanta emergeix amb força un corrent de pensament que qüestiona de soca-rel algunes de les bases ideològiques del liberalisme. Es tracta del comunitarisme. Filòsofs, sociòlegs, juristes, historiadors i politicòlegs orienten les seves crítiques contra alguns aspectes centrals del discurs liberal: l'universalisme, el refús d'una concepció unificada del que és la vida moralment bona, l'absència d'una justificació dels drets col·lectius, etc.
Els comunitaristes volen recuperar el paper de les virtuts, la constitució de la identitat del jo en el si de contextos socials i culturals definits com ara les comunitats locals i nacionals. Precisament, els textos que es presenten a continuació analitzen algunes de les aportacions comunitaristes més importants sobre les reclamacions nacionals i la no acceptació "liberal" dels drets col·lectius i, alhora, reprodueixen algunes de les millors crítiques rebudes des de diversos sectors ideològics oposats. Tot plegat, el contingut del llibre presenta -de la mà d'autors com ara Charles Taylor, Jürgen Habermas, Alasdair MacIntyre o Daniel Bell- una de les millors visions de conjunt del moviment comunitarista.
