La integració global del món actual és un procés obert. Però al mateix temps sorgeixen tota mena de moviments basats en una àmplia gamma de diferències -de caràcter ètnic, nacional, religiós, lingüístic, de gènere- que fan de contrapunt a la globalització i assoleixen una considerable rellevància política.
La teoria crítica de la societat ha de comprendre aquestes noves formes d’identitat col·lectiva, aquests nous moviments polítics basats en la identitat/diferència, per tal de promoure formes de participació democràtica a l’alçada de la dinàmica social en curs.
Aquest llibre analitza la política de la identitat en les noves condicions del món globalitzat, la dialèctica entre política distributiva i reconeixement i el concepte i la institució de la ciutadania. El seu tema, en definitiva, és la relació –conflictiva, però indefugible- entre identitat i democràcia, entre pertinença i participació. I es planteja interrogants com aquests: ¿poden confegir-se les narracions col·lectives fundadores d’identitat, justes en si mateixes, de forma que no legitimen la xenofòbia, la paranoia política, l’agressió i la intolerància cap als "altres"? ¿Podem realitzar la justícia i la solidaritat a les nostres democràcies sense caure en l’egoisme dels estats del benestar, sense tancar les fronteres? ¿Com haurien de configurar-se les identitats democràtiques en una era global?
