{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 La vida a Bruguera amb la dictadura de Franco com a tel\'f3 de fons i el fet que els seus dibuixants estrella se n'anessin per fundar T\'edo Vivo, una nova revista que els permet\'e9s aconseguir m\'e9s recursos, mantenir el control creatiu dels seus personatges... -obtenir m\'e9s llibertat, en definitiva- com a met\'e0fora del r\'e8gim franquista, \'e9s el marc i l'ess\'e8ncia de L'hivern del dibuixant, la nova obra de Paco Roca, Premi Nacional del C\'f2mic 2008 amb Arrugas. I \'e9s que en l'Espanya del 1957, ser historietista era un ofici. Els dibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven a tant la p\'e0gina -o la vinyeta-, treballaven a preu fet, seguint uns patrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i als drets d'autor en canvi dels diners cobrats. Per\'f2 en aquell 1957 es va produir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l'esperan\'e7a. Cinc extraordinaris historietistes, famosos pels seus personatges, van gosar rebel\'b7lar-se. Despr\'e9s d'un any i mig de treball gr\'e0fic i de documentaci\'f3, Paco Roca ha aconseguit reflectir amb gran fidelitat l'ambient de l'\'e8poca i recrear-ne els protagonistes amb un gran realisme."No \'e9s casualitat -exposa en el pr\'f2leg Antoni Guiral, prestigi\'f3s estudi\'f3s del mitj\'e0- que Carlos Conti, Guillermo Cifr\'e9, Josep Escobar, Eugenio Giner i Jos\'e9 Pe\'f1arroya fossin els elegits, o els autoelegits. Eren autors de personatges populars amb prestigi, com Carioco, Tribulete, Carpanta, l'inspector Dan o don P\'edo. Alguns havien estat educats en la Rep\'fablica, tots havien patit en directe la Guerra Civil; hi havia qui fins i tot havia lluitat en el b\'e0ndol perdedor. S'havien format en un entorn que responia a l'esperan\'e7a". Guiral destaca especialment el treball de L'hivern del dibuixant en tant que \'e9s una de les "poqu\'edssimes aproximacions a aquesta hist\'f2ria, a la dels historietistes i les seves viv\'e8ncies. Paco Roca l'ha fet amb afecte i respecte, per\'f2 tamb\'e9 amb realisme i coher\'e8ncia amb el que explica. No tot \'e9s bonic, per\'f2 la veritat a vegades \'e9s dolorosa". \'c9s clar que la llista dels "actors" protagonistes de L'hivern del dibuixant \'e9s for\'e7a m\'e9s llarga que els esmentats m\'e9s amunt: Rafael Gonz\'e1lez, V\'e1zquez, V\'edctor Mora, Armon\'eda Rodr\'edguez, Segura, Nadal, els germans Bruguera, Bernet, Ledesma, Ib\'e1\'f1ez, Raf, Nen\'e9.. En certa manera, confessa el mateix Paco Roca, aquesta \'e9s l'obra que sempre havia volgut fer: "els tebeos de l'Editorial Bruguera s\'f3n els que em van fer comen\'e7ar a estimar els c\'f2mics i, com molts de la meva generaci\'f3, de les anteriors i de les posteriors, vaig cr\'e9ixer amb tots els seus personatges; Capit\'e1n Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape, Anacleto... Des de petit em preguntava qu\'e8 hi havia al darrere, com eren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial". L'hivern del dibuixant ha servit d'alguna manera per complir el somni infantil del dibuixant valenci\'e0, especialment en la part de la intensa tasca de documentaci\'f3 que ha hagut de dur a terme: "Unir els trossos de la hist\'f2ria a partir dels records de dibuixants i altres persones relacionades amb l'editorial per intentar ser el m\'e9s fidel possible als fets ha estat la part m\'e9s complicada d'aquest \'e0lbum, per\'f2 tamb\'e9 la m\'e9s apassionant", subratlla Roca.
\par }
