Dins el conjunt de la narrativa catalana escrita arran de l'exili de 1939, «Mèxic» representa molt més que un nom propi o un qualificatiu aliè. Per les diverses formes com s'hi fa present, Mèxic és context, tema, tòpic, espai semàntic, pedrera imagològica, referent intertextual, marc històric o suport estereotípic per a desenvolupar caràcters i situacions. Constitueix, doncs, tota una geografia imaginària, complexa i abundant, habitada per les visions mexicanes d'autors com ara Calders, Ferran de Pol, Tísner, Bartra, Hurtado o Riera Llorca.
Partint d'un recorregut transversal al llarg d'aquesta geografia, el present assaig proposa portar-ne a terme una lectura que permeti distingir amb claredat tant la concretesa de l'experiència d'exili que hi traspua, com les constants i divergències existents en les nombroses mirades sobre aquest Mèxic real i imaginari. I sobretot, convida el lector a redescobrir aquestes obres i a percebre com tot el que desfermen els termes Mèxic i mexicà en aquests textos, representa una ocasió, un espai i un lloc privilegiats per a aprendre a veure's des de fora, i veure més enllà.
