Sempre que es parla de l'exili, s'acostuma a donar una visió molt limitada: es realcen els aspectes dramàtics, relacionats amb els primers moments de la fugida, i es deixen de banda els aspectes relacionats amb les diferents estratègies d'adaptació, la vida quotidiana als països que van acollir els refugiats o les relacions amb els ambients culturals d'Europa i Amèrica. També es parla poc de l'experiència dels fills, del paper de les colònies de catalans emigrats, dels intel·lectuals francesos, mexicans, xilens o argentins que van convieure amb els escriptors de la diàspora.
