L'anàlisi de la història geopolítica de la Mediterrània ens mostra l'expansió de la influència de l'Europa occidental vers el sud i l'est d'aquesta conca, a partir del segle XI i, en una primera embranzida fins al segle XIII, per mitjà del comerç i del reforç polític i militar aportat per les croades. La denominació lingua franca aplicada inicialment a l'àrea de l'Imperi Carolingi s'estén al final d'aquesta època a tota l'Europa occidental (és a dir, l'Europa cristiana romana, distingida clarament de la bizantina). És així com la lingua franca esdevé, doncs, en aquesta època, a la Mediterrània oriental i meridional, sinònim de llengua dels europeus occidentals.
