Les obres de Pompeu Fabra avui no es troben al mercat a disposició de les persones cultes en general. Ni tan sols els especialistes hi tenen accés fàcil. I aquesta mancança no afecta només un dels catalans més insignes de tots els temps, sinó també un dels aspectes fonamentals de la comunitat catalanoparlant: la seva llengua. Una cultura no es pot permetre de tenir abandonada una obra com aquesta. És, doncs, evident que des de tots els punts de vista era avui oportuna i necessària l'edició de les obres de Fabra.
Aquest primer volum conté, com a preàmbul, dues panoràmiques generals sobre l'obra i la significació de Pompeu Fabra en el seu temps i en les circumstàncies polítiques, socials i ideològiques en què visqué; l'una, d'Antoni M. Badia i Margarit i l'altra, de Joan Martí i Castell. Joan Julià-Muné, a continuació, situa minuciosament tota l'obra de Fabra en els contextos més específicament lingüístics i culturals de l'època i Sebastià Bonet fa una breu introducció a les principals gramàtiques de Fabra i, més específicament, descriu i valora les tres que s'editen sota la seva cura i que es reprodueixen en facsímil: Ensayo de gramática de catalán moderno (1891), Contribució a la gramatica de la llengua catalana (1898) i Gramática de la lengua catalana (1912).
L'edició és concebuda amb una gran dignitat material, amb tota la responsabilitat científica i amb l'aval de les màximes autoritats civils i acadèmica, en concret, del governs de les nostres comunitats lingüístiques i de l'Institut d'Estudis Catalans.
Amb la col·laboració d' Antoni M. Badia i Margarit, Joan Martí i Castell, Joan Julià-Muné i Sebastià Bonet.
