La fraseologia ha ocupat una posició paradoxal en els estudis sobre el llenguatge. D'una banda, es destaca el seu caràcter marginal, en la mesura que les frases fetes eren considerades anòmales. Igualment moltes frases fetes presenten metàfores, que es jutjaven desviacions a partir d'un llenguatge pretesament "normal" o "objectiu".
D'una altra banda, la fraseologia es considera allò més idiomàtic, més idiosincràtic d'una llengua. La fraseologia reflecteix la cultura, els costums i el mode de vida d'una comunitat lingüística. En la mesura que aquests són peculiars, la fraseologia és característica de cada llengua i planteja seriosos problemes de la traducció d'una llengua a una altra.
