Com tants altres catalans, valencians i illencs, Pompeu Fabra es va veure forçat, a les acaballes de la guerra, a emprendre el camí de l'exili. Els darrers deu anys de la seva vida els va passar entre les terres de la Catalunya del Nord i d'Occitània: va viure a Illa, Montpeller, Perpinyà i Prada. En aquesta biografia, el lector coneixerà el vessant més humà i íntim d'un dels grans intel·lectuals catalans del segle xx: el Fabra que, tocat per la derrota, no perd mai ni la dignitat moral ni l'esperança; el Fabra, que tothom anomenava Mestre, com a personalitat indiscutida i de consens entre tots els exiliats; i també el gramàtic i lingüista que continua treballant intensament i de manera constant en la revisió de les seves obres i en la redacció d'algunes de noves, com les perdudes Catalan Grammar i la Gramàtica catalana-romanesa. Jordi Manent fa també un panorama d'aquell moment històric, complex i convuls (la invasió nazi de França, la Segona Guerra Mundial...), així com dels principals fets que van afectar la vida dels expatriats (la situació de la Generalitat a l'exili, les residències per als exiliats, l'afusellament del president Companys...). Pompeu Fabra a l'exili (1939-1948) és un homenatge a la trajectòria exemplar dels anys d'exili del Mestre, tan poc coneguts, però també és un homenatge a tots els exiliats catalans.
PREMI FUNDACIÓ RAMON TRIAS FARGAS 2004 EX AEQUO
