La Barcelona de Narcís Oller. Realitat i somni de la ciutat vol presentar Narcís Oller com un intel·lectual del seu temps preocupat pel seu país i en especial per l’entitat de Barcelona com a capital de Catalunya i com a gran ciutat que no podia quedar enrere en el camí cap a la modernitat i el progrés. Oller s’interessa per aquesta qüestió des del moment que la capital catalana es transforma d’una ciutat provinciana que mirava Madrid en l’embrió d’una capital europea que vol emmirallar-se, preferentment, en el París urbanístic de l’Exposició Universal de 1878, que ja començava a esdevenir la gran ciutat moderna, centre neuràlgic de l’Europa finisecular. Aquesta activitat Oller la inicia des del periodisme, primer amb pseudònim o amb les seves inicials i més endavant amb el seu nom, per tal d’influir directament sobre l’opinió pública com en les decisions dels gestors municipals. L’estudi inicial de Rosa Cabré és una lectura de l’obra narrativa del gran novel·lista vallenc entesa com un al·legat a favor de la vida urbana i, alhora, un document que recull la seva manera de mirar, de viure, d’escriure i de mitificar Barcelona. Aquesta lectura s’acompanya dels textos dels articles periodístics de Narcís Oller dedicats a Barcelona i que, en la seva totalitat, no han estat mai citats en cap de les bibliografies d’aquest autor i ara es recullen per primera vegada en aquest volum. L’estudi final de Carola Duran facilita d’entendre el context i les referències específiques d’aquestes col·laboracions a la premsa, així com la relació d’Oller amb determinats mitjans.
