A I pelava la taronja amb les dents, Albert Roig ens convida a acompanyar-lo en les seves lectures d'una colla d'escriptors, molts dels quals són, com ell, poetes. El lector d'aquestes pàgines, doncs, s'hi trobarà, entre altres, amb Joan Vinyoli, W.B. Yeats, Carles Riba, Augusto Monterroso, Sylvia Plath, Rubem Fonseca, Sebastià Joan Arbó o Andreu Vidal; però no tindrà en cap moment la sensació de veure's reclòs en el terreny de la pràctica acadèmica o de l'anàlisi crítica a l'ús. Com exposa Xavier Lloveras a l'epíleg que tanca el volum, "Albert Roig no estudia les modificacions d'estil entre el romàntic Yeats jove i el moderns Yeats vell, sinó que li interessa la peculiar relació amb la vellesa i el sexe de Yeats, i li interessa el desig masegat de Carles Riba, un dels poetes més vitalment intensos a pesar de la fredor clàssica o pura que sempre se li atribueix, i li interessa la mirada de reüll de Rubem Fonseca, i la relació d'amor i odi amb el Delta i el seu dialecte de Sebastià Joan Arbó, i les agonies poètiques i no poètiques d'Andreu Vida, i...Tots plegats dibuixen els límits de la vida i l'obra d'Albert Roig, gairebé indestriables: el desig, el sexe, Tortosa i el Delta, el fer-se gran a pesar de l'adolescència estirada com un xiclet, el Brasil i Grècia, la poesia, la mort...". És per això que a I pelava la taronja amb les dents, una vegada més, Albert Roig ens redescobreix la literatura, és a dir la lectura, com una forma natural de viure.
