A la claror de Verdaguer Ricard Torrents assalta i fa miques conviccions ben encastellades sobre Verdaguer i reivindica amb tota la raó l'escriptor enlluernador que amb l'Atlàntida com a estandard fa passar la Renaixença del romanticisme a la universalitat, diu Joan Triadú al pròleg.
Com ja va fer a Verdaguer: Estudis i aproximacions (1995), Ricard Torrents aplega nous estudis i aproximacions sobre l'obra del poeta que "com el Dant, com Shakespeare, com Goethe, per a les cultures i el geni nacional respectius, ens afaiçona i ens simbolitza". En el context celebracionista dels aniversaris, en especial de l'Any Verdaguer 2002, l'autor analitza críticament la recepció de Verdaguer des del punt de vista de la cultura pública, nacional, laica, que els temps de canvi reclamen.
A la claror de Verdaguer s'obre amb Cent anys de presència simbòlica de Verdaguer, on "és tota història del fet nacional català modern que hi surt implicada i explicada", i es tanca amb una confessió de l'autor sobre la seva trajectòria d'estudiós de Verdaguer, dominada pel que Valéry anomena "el desig insensat de comprendre."
