Aquest recull d'escrits pot ser vist com una continuació natural de les Sis passejades pels boscos de la ficció (Destino, 1997). De fet es tracta de textos generalment dirigits a un públic força ampli i tracten sobre les funcions de la literatura, sobre autors que Eco ha estudiat llargament com Nerval, Joyce, Borges (però també Aristòtil i Dante), sobre la influència d'alguns textos més o menys literaris en el desenvolupament dels esdeveniments històrics, sobre alguns problemes típics de l'ofici de narrar, com la representació verbal de l'espai, la ironia intertextual, la naturalesa dels mons possibles de la ficció, i sobre alguns conceptes claus de l'escriptura "creativa", com el símbol, l'estil, la "falca" (o bé els moments aparentment "morts" i merament funcionals en el desenvolupament d'una forma artística).
Escrits puntuals, doncs, però que revelen una continuïtat d'interessos, una crida constant a les mateixes fonts d'inspiració. Escrits que, per bé que tenen a veure amb els problemes d'una simiòtica de la literatura, comporten una reflexió sense recórrer a tecnicismes, i fan sorgir les idees a partir d'una panòplia apassionant d'exemples concrets.
