Des dels inicis de l'obra de Fabra amb El català en fitxes fins a arribar als volums d'El català /1, 2 i 3, que són una versió revisada i ampliada de l'obra anterior, passant pel Català fàcil. Curs bàsic per a catalanoparlants, Josep Ruaix s'ha proposat d'oferir al públic en general «uns manuals de gramàtica catalana orgànics, clars, pràctics, i moderns, que divulguin, completin i actualitzin l'obra normalitzadora de Fabra.» Convé criticar però el fet que l'autor no ens avisi en l'obra de què és normativa i quines són les seves aportacions, la qual cosa provoca a l'usuari l'adquisició d'uns esquemes lingüístics no normatius.
El primer volum d'El català tracta la història, la fonètica i l'ortografia de la llengua catalana, el segon volum la morfologia i la sintaxi, que es desenvolupen paral·lelament, i el tercer volum la formació del lèxic i l'estilística. Tots tres volums inclouen unes taules on s'estructuren els continguts de la sèrie, les quals van acompanyades de dos quaderns de pràctiques A i B, un de nivell elemental-mitjà i l'altra de nivell superior. El català fàcil constitueix el nivell elemental a partir del qual parteix l'obra de Ruaix.
Josep Ruaix i Vinyet ha estat un dels més importants impulsors de l'estudi del català, especialment pel que fa a la divulgació de la normativa establerta per Fabra. En el cas d'una llengua com la catalana, afectada per nombroses incidències endèmiques al llarg dels segles, l'obra de qualsevol lingüista que escrigui sobre la llengua està destinada a generar polèmica, però, a més, hi ha gramàtics com en Ruaix que, a conseqüència del seu tarannà, aconsegueixen que la seva obra es caracteritzi pel trencament de l'ortodòxia i, per tant, que les seves aportacions generin polèmica.