La història de la llengua catalana: un discurs en construcció és el primer estudi que aborda en profunditat una reflexió oberta sobre els fonaments epistèmics i la metodologia de la història social de la llengua.
En la primera part, l'autor defineix la disciplina com un objecte d'estudi que relaciona les formes, els usos i les representacions de la llengua. A més, s'hi analitza la història lingüística en el doble vessant d'activitat i discurs, a partir de la confluència de tres dimensions interconnectades: la ciència, la ideologia i la textualitat.
En la segona part s'aplica la proposta d'anàlisi del discurs a tres problemes pràctics de la història contemporània de la llengua: el valor cognitiu de la toponímia, la interpretació sociolingüística del teatre popular d'Escalante i la construcció discursiva en l'obra històrica de Sanchis Guarner.
