(2a ed.)
El Diccionari català-valencià-balear és una obra descriptiva duta a terme amb la finalitat de demostrar la unitat de la llengua catalana i, per tant, d'abastar «la llengua antiga i moderna, literària i dialectal», escrita i parlada, d'arreu del territori català. Una eina fonamental per a l'estudi del català de totes les èpoques i de tot el territori, sotmesa a correccions ortogràfiques a la segona edició.
L'obra inclou els apel·latius, la toponímia, l'onomàtica, locucions i refranys catalans, i fa constar les variants dialectals dient on s'han recollit les accepcions (població, text, etc.). A més inclou la transcripció fonètica de cada mot, les variants ortogràfiques i de formació, l'etimologia i alguns sinònims, intensius i diminutius.
Tot i que hi ha aspectes millorables, com l'ordre de les accepcions, algunes definicions i etimologies, les referències internes i l'exploració del valencià, l'obra és d'elevat interès sobretot si es pren en consideració l'època que es va dur a terme, ja que es va iniciar el 1926 amb un primer fascicle, i no es van acabar els deu volums, ja amb gramàtica fabriana, fins al 1968.
Un Diccionari gestat en la seva major part per mossèn Antoni Maria Alcover i el seu fidel col·laborador, Francesc de Borja Moll, al llarg de tota una vida de viatjar pel territori de parla catalana fent qüestionaris, conversant espontàniament, i de fer buidat de diccionaris, d'obres medievals, de la Renaixença, contemporànies, de documents antics, etc. Una tasca que va dur a Mn. Alcover a publicar també una altra gran obra, Les rondalles mallorquines, que conjuntament amb el Diccionari fa que se l'hagi de considerar un dels lingüistes i literats europeus de major prestigi del segle XX.
