Jordi Solé i Camardons s'autodefineix com a ecoidiomàtic i practicant de la sociolingüística. Ha publicat els llibres: Sociolingüística per a joves (1988), Text i context (1991), Sobirania sociolingüística catalana (1991), Iniciació a la sociolingüística (1992), Les paraules del futur (Ed, 3 i 4, 1995), Poligotisme i raó (1998), i la novel·la Els silencis d'Eslet (1996). També és coautor de: Història social i política de la llengua catalana (Ed. 3 i 4, 1996) i Diccionari de Sociolingüística (2001).
En El políedre sociolingüístic posa a l'abast del lector una revisió crítica, dinàmica i entenedora dels principals conceptes de la sociolingüística del conflicte, un enfocament de la realitat social de les llengües, de la interrelació entre fenòmens lingüístics i fenòmens socioculturals basat en el discurs ecosociolingüístic -o ecoidiomàtic- que s'interessa per l'ecologia del procés d'estandardització i del model de la llengua; l'ecologia dels usos, normes d'ús i actituds lingüístics dels parlants; l'ecologia de les funcions socials de l'idioma i l'ecologia dels contactes interidiomàtics internacionals.
