-1991
El Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana fa una descripció i un inventari del lèxic del català, i té com a objectiu prioritari establir l'etimologia de cada mot i traçar-ne la trajectòria evolutiva, enfocant els desenvolupaments semàntics i fonètics en el decurs del temps.
Un dels trets fonamentals de l'obra és el seu abast d'estudi plurilingüístic, és a dir que sovint i trobem ben estudiat també el lèxic occità, l'aragonès i el d'altres llengües romàniques i germàniques. I com el seu títol indica és «complementari» d'altres obres: a) del Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, del qual fou coautor, de manera que en alguns articles no repeteix la informació d'aquest i tan sols hi remet, o bé en d'altres tracta algun aspecte més a fons; b) del Diccionari català-valencià-balear, perquè complementar i millorar els immensos materials d'aquest diccionari històric i dialectal ha estat un dels objectius de l'obra.
Tot i que amb el temps alguns autors hi han detectat solucions etimològiques errònies, la majoria per manca de dades, així com algunes llacunes lèxiques, el DECAt, com també se l'anomena, és un immens diccionari científic d'altíssim interès per l'elevat rigor i prestigi de l'autor, amb una voluntat pedagògica i un estil molt personal, sovint, fins i tot, novel·lesc.
Joan Coromines i Vigneaux, lingüista, va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1984 a causa de la seva extensa aportació a l'estudi de la llengua catalana que va desenvolupar tot al llarg dela seva vida. El seu profund domini del català, del castellà i de l'occità, així com de la romanística, la lingüística indoeuropea i aràbiga, li va permetre erigir-se en un dels principals estudiosos de la lingüística romànica reconegut a tot el món. En la seva extensa producció destaquen el Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico (1980-1991), l'Onomasticon Cataloniae (1989-1999) i el diccionari etimològic que aquí us presentem.
