En aquest llibre s'analitzen i comenten les relacions de Joan Fuster, com a assagista, amb les arts plàstiques i, sobretot, amb la pintura. A partir d'una nova lectura d'El descrèdit de la realitat (primera ed., 1955), el llibre que més aviat donà a conèixer la força observadora de l'escriptor, Enric Balaguer s'endinsa en altres molts textos i reflexions de Fuster, que bé són aproximacions estètiques a les obres d'alguns artistes (Andreu Alfaro, Manuel Boix, Antoni Miró), o bé prenen com a punt de partida per a la creació literària del mateix Fuster, llenços, gravats i dibuixos de pintors com ara Joan Ponç, Rafael Armengol, Artur Heras, el mateix Boix, o Arranz-Bravo i Bartolozzi. Els colors i les paraules constitueix una contribució clara i plena de suggeriments per a conèixer millor un angle de l'obra fusteriana que molt sovint ha quedat relegat davant d'altres més coneguts i transitats pels lectors i pels crítics.
