Aquesta obra analitza els marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, estudia el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti en el debat electoral i posa de manifest la interrelació que s’esdevé entre l’evolució semanticosintàctica d’aquests elements i la funció pragmaticodiscursiva que realitzen. Gràcies a un marc teòric integrador que inclou aportacions diverses basades en enfocaments centrats en l’ús lingüístic, el treball evidencia la importancia d’aquests marcadors, a priori poc rellevants, a l’hora d’argumentar i mostrar les relacions de poder i cortesía que s’estableixen entre els parcipants en els debats.
