Shakespeare, que havia estat considerat una mena de prodigi tosc, un talent matusser, va ser consagrat al llarg del segle divuit com ?el gran poeta de la natura, i la glòria de la Gran Bretanya?, un geni que havia superat les regles del drama. Un dels principals artífexs d?aquesta apreciació va ser Samuel Johnson amb el seu Prefaci a Shakespeare (1765), un text clau de la tradició crítica anglesa, que encara no ha estat superat en el seu tractament de la caracterització shakespeariana i la barreja de comèdia i tragèdia a les obres del dramaturg. En paraules de Harold Bloom, que ha contribuït amb un epíleg a aquesta edició, Johnson és ?el crític canònic per excel?lència, al qual cap crític de cap nació ha aconseguit superar, ni abans ni després d?ell?, i ?el millor intèrpret de Shakespeare?
