Tot sovint, la imatge dels mediadors lingüístics –les persones que es dediquen a la traducció i a la interpretació- ha estat assimilada a la imatge d’un pont que permet que es comuniquin persones de llengües i de cultures diferents.
L’aparent "invisibilitat" d’aquesta activitat professional no amaga la seva transcendència social. La feina dels mediadors lingüístics està relacionada amb la importació de productes culturals (i doncs, amb la fixació de fronteres simbòliques), resulta fonamental en els processos d’agençament lingüístic (i, per tant, en la creació i la fixació de la llengua estàndard) i palesa les relacions de poder entre les diverses comunitats humanes.
Aquest volum recull diversos treballs d’un grup de professors i investigadors de la Universitat de Vigo i de la Universitat Pompeu Fabra, que han volgut explorar algunes de les dimensions socials de la mediació lingüística.
