Per Miquel Pueyo, afirmar que al català li queden quatre dies de vida és induir la bona gent de la nostra àrea lingüística a tirar el barret al foc. ¿No seria més sensat foragitar el fantasma de la mort del català i confiar més en el país i en els seus ciutadans? En moments més difícils, contra adversaris més poderosos, i orfes de recursos i llibertats, ens hem vist amb cor de guanyar. Aquesta és l'assignatura pendent: superar la cultura de la derrota i incrementar la nostra autoestima com a europeus meridionals i com a parlants de la mateixa llengua que Ramon Llull, Antoni Gaudí o Pau Casals, i de convertir la continuïtat normal de la nostra llengua i de la nostra cultura en una aportació a la causa mundial de la pau, el diàleg i el respecte entre pobles i cultures.