{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 El 1633, l'Esgl\'e9sia condemnava Galileu perqu\'e8 contradeia paraules textuals de la B\'edblia i refutava l'astronomia geoc\'e8ntrica. Aquell mateix any, Descartes tenia a punt la publicaci\'f3 d'El m\'f3n, una obra d'inspiraci\'f3 copernicana on exposava la f\'edsica mecanicista. Per evitar el mateix risc, Descartes va decidir publicar el 1637 una obra que inclo\'efa, a part del Discurs, tres assaigs cient\'edfics, La di\'f2ptrica, Els meteors i La geometria, que sense tocar l'espin\'f3s tema de l'astronomia, il\'b7lustraven la pot\'e8ncia del seu m\'e8tode. L'obra \'e9s for\'e7a original, tant des del punt de vista estil\'edstic, com pel fet que es va publicar en franc\'e8s, de manera que fos comprensible per a tothom. Aix\'ed, Descartes s'allunyava deliberadament dels continguts i la forma de la filosofia escol\'e0stica dominant fins aleshores, d'arrel aristot\'e8lica i tomista, i originava el que en general coneixem com a filosofia moderna i en especial en la forma racionalista.
\par }
