Pluralisme Confessional a Catalunya

{\rtf1\ansi\ansicpg1252\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 El mapa religi\'f3s catal\'e0 es troba en plena ebullici\'f3. Evang\'e8lics, musulmans, budistes o ortodoxos s\'f3n algunes de les confessions religioses, entre moltes altres, que, any rere any, obren nous centres de culte arreu del pa\'eds. Alhora, les esgl\'e9sies cat\'f2liques estan m\'e9s buides que d\'e8cades enrere, els rituals laics de casament guanyen popularitat i els escenaris urbans esdevenen terra f\'e8rtil per a l'expansi\'f3 de moviments que, a mig cam\'ed entre la filosofia i la religi\'f3, promouen noves formes d'espiritualitat. Aquests canvis, per\'f2, fan emergir noves pol\'e8miques: debats sobre el rol dels s\'edmbols religiosos en l'esfera p\'fablica, manifestacions de ve\'efns contra els nous espais de culte o discussions sobre el finan\'e7ament de les organitzacions religioses.
\par Aquest assaig, mereixedor del VII Premi IDEES d'Assaig Breu, neix amb la voluntat de transcendir la mirada m\'e9s immediatista, i a vegades esbiaixada, entorn d'aquestes q\'fcestions. Amb aquest objectiu, les pol\'e8miques recents se situen en un context hist\'f2ric m\'e9s ampli, mostrant que la diversitat religiosa no \'e9s fruit exclusiu de les darreres migracions i que els debats sobre el rol de la religi\'f3 en l'esfera p\'fablica es remunten a m\'e9s d'un segle enrere. \'c9s imprescindible recordar que la hist\'f2ria catalana \'e9s plena d'heretges, heterodoxos, lliurepensadors i creients de religions diverses que han tingut un paper clau per fer del nostre un pa\'eds m\'e9s complex i m\'e9s respectu\'f3s amb la diversitat.
\par }