Teniu a les mans un petit llibre que ha tingut com a únic objectiu repensar novament una de les figures clau de l'espiritualitat de l'alta edat mitjana, la de Francesc d'Assís, el de la utòpica pobresa, el minor que confraternitza amb tot i amb tothom, el de l'Evangeli sine glossa, el que fou considerat l'Alter Christus, el primer estigmatitzat de la història del cristianisme. Probablement de Francesc d'Assís s'ha dit gairebé tot, però no tot, puix que cada generació malda per reconstruir la seva versió espiritual del sant, encertada o no i amb més o menys èxit. El fet és que el viatge de Francesc és un pathos que el condueix a l'apassionant aventura de la incertesa, on el dubte -la decisió del continuum- representa el valor de la consciència. El camí d'Espoleto, tal com el camí de Damasc per a Pau i tants d'altres camins per a molts, és un camí a les palpentes i al mateix temps camí del valor. Ja això sol ens esperona d'alguna manera, tal com el títol, El difícil camí de la misericòrdia, que tracta de la cura del proïsme, l'amor que travessa la barrera de qualsevol diferència.
