L?expansió dels ordes mendicants durant la baixa Edat Mitjana no sols suposava un canvi en l?espiritualitat de l?època, sinó que tingué profundes implicacions culturals i sociopolítiques. Als territoris catalanoaragonesos, la implantació de franciscans, dominicans i, en menor manera, carmelites i agustins, comptà amb el suport d?una monarquia que trobava en els nous religiosos uns col·laboradors valuosos per a reforçar el seu poder i projectar-se en l?escenari internacional. La irrupció dels ordes mendicants, però, trobava sovint l?oposició del clergat secular. El favor de la Corona i dels laics influents, l?acceptació popular, la superioritat intel·lectual i l?eficàcia organitzativa dels frares, al marge de l?enquadrament episcopal, suposaven un colp dur per a les parròquies. Una competència religiosa per a la feligresia que, en definitiva, era també una lluita per captar adhesions que es traduïen en donacions econòmiques i influència social i política. El llibre se centra així en la conflictiva situació del País Valencià a la fi del segle XIV i en la solució arbitral a què es va arribar amb la intervenció de sant Vicent Ferrer.
