Amb una marcada tendència a utilitzar referències de la cultura popular en els seus estudis, Zizek s'ha convertit en l'Elvis Presley de la sociologia, citant des d'Alfred Hitchcock fins a David Lynch, passant per la literatura de Kafka o Shakespeare, a l'hora d'explicar arguments filosòfics complexos. Més enllà del seu carisma escènic, Zizek aborda problemes complexos que preocupen de debò al món d'avui, des de l'11-S o la Guerra d'Iraq fins l'integrisme islàmic i les inconsistències de les democràcies occidentals. A Violència, Zizek fa un lúcid anàlisi dels perills inherents al sistema capitalista i sostè que tota aquella violència que es veu a simple vista està en el fons generada per una altra violència més amagada, la que sosté el nostre sistema polític i econòmic. En aquest assaig apassionant, Zizek denuncia sense contemplacions les democràcies del món occidental, regimentades per l'imperatiu econòmic. També explora els sagnants règims totalitaris del segle XX i la violència divina que ha emergit en els últims anys amb el terrorisme islàmic.