Aquesta obra -un conjunt de catorze cartes adreçades a una exalumna, com en el llibre anterior- té com a eix central els conceptes de vida i de temps líquid de Zygmunt Bauman, tractats al llarg d'unes tranquil·les passejades filosòfiques que contrasten amb el tsunami de convulsions que pateix el nostre món. D'aquí, doncs, la metàfora del surf per expressar la dificultat de no sucumbir sota els onatges tempestuosos que ens arrosseguen. Per afrontar aquesta situació, la de viure a remolc del present actual arrossegats per l'ara mateix en un consumisme desbordat que erosiona la nostra saviesa, el filòsof ens convida a escoltar els pensadors, clàssics o moderns, a fi de recuperar la serenor i l'equilibri necessaris. Arran de la crisi actual, l'autor defensa al capdavall que el daltabaix econòmic ens obliga a aturar-nos per posar fre a un ritme de vida frenètic i ens convida a trobar un sentit més sòlid a l'existència, forjat de filosofia i vida: una conjunció indispensable per afrontar la vaporositat líquida d'un present que giravolta a cegues.
