Aquest és un llibre sobre la salvació humana, un tema candent quan Congar va decidir escriure el llibre. Eren els temps de la Teologia de l'Alliberament, del Concili Vaticà II i d'un món immers en una profunda renovació social. Congar, amb l'expressió «un poble messiànic» oposa l'autèntic messianisme encarnat en la vida de l'Església als altres messianismes seculars que envolten l'home. Dividida en dues parts, l'obra parla primer de l'»ésser» de l'Església i, després, de la «missió» que té en el món i, per tant, és menys doctrinal i més «humana».
