Des que Newton (1642 -1727) presentà la llei de gravitació universal, el 1687, s'ha maldat per explicar com uns cossos afecten l'estat d'uns altres sense que, aparentment, s'observi un contacte directe entre ells. Per a Newton, la gravitació era una enigmàtica acció a distància. Altrament, Michael Faraday (1791-1867) va concebre que l'espai era ple de línies de força que actuaven sobre els cossos: és l'origen del concepte de camp. Així, l'espai és el dipositari de propietats que determinen l'acció d'uns cossos sobre uns altres: el camp és el conjunt d'aquestes propietats.
James Clerk Maxwell (1831-1879) va recollir les idees de Faraday, les va reinterpretar i les va transformar en expressions matemàtiques que el van dur al concepte d'ona electromagnètica i a identificar la llum com una ona d'aquesta mena, en un article publicat el 1865 sobre teoria dinàmica del camp electromagnètic. De llavors ençà, les anomenades quatre equacions de Maxwell descriuen de manera precisa i elegant els fenòmens electromagnètics. Així mateix, Maxwell és un dels fundadors de la teoria cinètica dels gasos i de la mecànica estadística, i no és estrany, doncs, que un dimoniet que intentà d'esgarriar el segon principi de la termodinàmica dugui el seu nom.
Els textos que presentem compaginen escrits tècnics de Maxwell, com ara l'article íntegre del 1865, amb assaigs sobre ciència i filosofia, cartes i conferències, amb la intenció d'oferir l'oportunitat de conèixer de primera mà l'obra científica i el pensament d'aquest singular personatge.
