Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novel·lista. Amb tot, la seva obra mestra, A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa A la recerca... és l'objectiu d'aquest assaig.
A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens ofereix una anàlisi de la posició de l'escriptor francès en el context de la filosofia del segle XX. Expressant-se de vegades com a hereu d'un pensament anti-racionalista, en ocasions com a coetani de l'existencialisme europeu i sovint precursor tant del pensament ironista com de mites de la quotidianitat més contemporània, Marcel Proust ens llega una obra plena de significats i alhora lliure de qualsevol convencionalisme, conscient de les pròpies màscares i alhora innocent en el seu desenvolupament. Aquest assaig presenta també algunes de les contribucions més rellevants en l'estudi de l'obra proustiana, com són les de Samuel Beckett, Gilles Deleuze i Richard Rorty, i desbrossa les incursions de Proust en el camp de psicologia, l'ètica i l'estètica.
