"Amb trenta llibres al meu darrere, sento la necessitat de tractar del tema de l'hedonisme. Si l'hagués de reduir a una pregunta, evidentment seria la de Spinoza: "de què és capaç el cos?". A la qual cosa he d'afegir: què ho fa que s'hagi convertit en l'objecte filosòfic predilecte? Després, un devessall de preguntes: com pensar com a artista? De quina manera s'ha de situar l'ètica en l'àmbit estètic? Quin lloc cal deixar a Dionís en una cultura totalment domminada per Apol·lo? Quina mena de relació hi ha entre hedonisme i anarquisme? Quines formes ha de tenir una filosofia per ser practicable? Què pot esperar el cos de les biotecnologies postmodernes? En filosofia, quines relacions existeixen entre biografia i escriptura? Amb quins principis es fabriquen les mitologies filosòfiques? Com s'ha de descristianitzar l'episteme occidental? Són possibles noves comunitats?
Respondre a aquestes qüestions exigex una sèrie de raonaments que constitueixen un pensament existencial radical. D'aquí la subjectivitat artística, l'ètica immanent, l'estètica cínica, la política llibertària, el nietzchianisme d'esquerres, el materialisme sensualista, l'utilitarisme que fa gaudir, l'eròtica solar, la bioètica prometeica, el cos fàustic, l'hàpax existencial, la vida filosòfica, la historiografia alternativa, l'ateologia postcristiana, els contractes hedonistes, tot són ocasions per retornar l'encís als nostres temps melancòlics amb la proposta d'un pensament per ser viscut."
